Un informe anual ajuda un empresari a entendre la salut de la seva empresa i a determinar les àrees de creixement o possible reducció. Un informe anual complet consta de l’estat de fluxos d’efectiu, el balanç i el compte de pèrdues i guanys.
Els estats financers segueixen el mateix format independentment de la mida de l’empresa. El que podria diferir és si l'informe financer registra xifres en milions o milers o si utilitza xifres reals. Un informe que es redueix a milers divideix els números reportats per 1.000 a la pàgina.
Lectura de l’estat financer
Quan s’emet un estat financer per milers, aquest fet es denota a la línia que indica la data de l’estat. Normalment apareix en cursiva i entre parèntesis després de la data dels estats financers. Això indica que tots els números de la pàgina estan arrodonits cap avall i que s’han de multiplicar per 1.000 per obtenir l’estimació completa de la informació.
Per exemple, si els actius s’informen com a 201.200 $ a l’estat financer, l’empresa té aproximadament 201.200.000 $ en actius reals. Tingueu en compte que encara és un nombre arrodonit i que no defineix l’actiu per cèntim.
Quan es crea l’estat financer, el creador de l’informe es redueix en funció de la longitud comuna de les xifres, és a dir, si les xifres es troben principalment en milions o menys, l’autor pot redondre i indicar "dòlars en milers". També és possible que les empreses més grans redondin les dades que denoten "dòlars en milions".
Finalitat de l’arrodoniment cap avall
Arrodonir les dades financeres cap avall facilita la lectura de l’estat financer. Amb una pàgina plena de números, afegir els dígits addicionals crea problemes potencials per llegir malament la informació. Per exemple, llegir 122.232.233 $ al costat de 122.322.322 $ pot provocar més errors que 122.232 $ i 122.322 $. L’escurçament de números facilita als lectors d’informes desplaçar-se ràpidament pels números per extrapolar dades i redueix la possibilitat d’error.
Comprensió de l'estat financer
Les empreses haurien de crear un compte de pèrdues i guanys al final de cada exercici. Tot i que hi ha moltes línies d’informació, les dades clau dels propietaris d’empreses consideren començar amb els ingressos totals a la primera línia. Els ingressos consisteixen en ingressar tots els efectius.
El cost de les mercaderies es resta obtenint el benefici brut, també anomenat ingrés brut. A continuació, es resten tots els altres costos administratius i de vendes que generen el benefici net, també anomenat ingrés net. L’ideal seria que un negoci tingués un benefici net, és a dir, obtingui beneficis en lloc d’operar amb pèrdues.
