En una empresa tradicional, l’energia flueix de dalt a baix; els treballadors de base es veuen com a engranatges a l’organització i han d’implementar decisions per a les quals no tenien cap aportació. Però un canvi cultural en el lloc de treball ha alterat els principis d’una empresa tradicional i ha introduït una estructura organitzativa contemporània que és notablement diferent. I si bé moltes empreses segueixen operant una empresa tradicional que proporciona control i estabilitat, el disseny organitzatiu contemporani, en el qual els empleats tenen poder i autonomia per prendre decisions i implementar canvis, és cada vegada més popular.
Elements d’estructura organitzativa tradicional
Si es representés una estructura organitzativa tradicional amb un gràfic, semblaria una piràmide. A la part superior d’aquesta piràmide hi ha el conseller delegat, el president i l’alta direcció. Al centre de la piràmide hi ha gerents mitjans i gerents de nivell inferior, i a la base àmplia hi ha empleats. En aquesta estructura, el nivell superior del gràfic pren totes les decisions principals, que es comuniquen a la gestió de nivell mitjà i baix. Aquests gestors han d'implementar les decisions entre els treballadors de base. Es requereix o es sol·licita poca o cap aportació als empleats, i l'autoritat última recau en les mans de la part superior del gràfic.
Elements d’estructura organitzativa contemporània
En una estructura organitzativa contemporània, s’elimina el model rígid de dalt a baix de l’estructura tradicional en favor d’equips que treballen conjuntament en projectes. En lloc de confiar en l’alta direcció per impulsar el procés de treball, el disseny organitzatiu contemporani consisteix en capacitar els empleats per prendre decisions i implementar canvis sense necessitat de l’aprovació dels supervisors. En aquest tipus d’estructures, els empleats reben els requisits, fites i objectius de productivitat dels grans projectes i han de determinar la manera més eficient d’assolir aquests objectius. Aquesta estructura elimina el disseny vertical d'una empresa tradicional i dóna als empleats la propietat del treball que realitzen.
Avantatges i desavantatges de l'estructura organitzativa tradicional
L’avantatge principal d’una estructura organitzativa tradicional és que manté la presa de decisions i l’autoritat en mans d’unes poques persones dins d’una empresa. En fer-ho, elimina la confusió entre els empleats sobre qui està al càrrec i proporciona un missatge clar sobre el que s'espera que compleixin els treballadors en l'exercici de les seves funcions. L’estructura de dalt a baix es pot comparar amb una màquina. Cada part té un propòsit especialitzat i aquestes parts es coordinen per crear un resultat previsible i coherent de manera eficient.
El principal desavantatge d’aquesta estructura és que sovint és un sistema autoritari que no dóna als empleats de la base una aportació important a les decisions importants. S'espera que els empleats realitzin comandes i, sovint, no es tenen en compte les seves idees sobre millors maneres de fer les coses.
Avantatges i desavantatges de l'estructura organitzativa contemporània
L’avantatge principal d’un disseny organitzatiu contemporani és que els empleats tenen la llibertat d’implementar les seves pròpies decisions, fer canvis i apropiar-se del seu treball sense interferències de la direcció mitjana i la direcció alta. Aquesta llibertat pot conduir a una major productivitat, una major qualitat del treball i un augment significatiu de la satisfacció dels empleats. Sota aquesta estructura, els empleats formen vincles més forts, perquè han de confiar en l'experiència i el talent dels altres per assolir els seus objectius. Sovint també hi ha un major nivell de comunicació entre els treballadors, perquè cada empleat depèn de l'èxit d'un altre empleat.
El principal desavantatge d’una estructura organitzativa contemporània és que l’absència d’autoritat supervisora pot provocar desorganització i ineficiència si els empleats no es responsabilitzen mútuament d’errors. Un altre desavantatge és que, ja que l’estructura ja no és de dalt a baix ni de baix a dalt, les oportunitats d’avanç o mobilitat ascendent són limitades, ja que l’organització ara funciona com una estructura “més plana” en què els treballadors estan en peu d’igualtat.
